La rateta que escombrava l'escaleta

En aquesta entrada un proposem treballar l'animació d'un conte amb l'Scratch:

Hem escollit aquest conte perquè és bastant simple i ens permet treballar amb un nombre variable de personatges. En el nostre cas, tindrem:

• La rateta
• El senyor Ànec
• El senyor Gos
• El senyor Cavall
• El Gat (endevineu qui serà el gat?)

La galeria de l'Scratch té tots aquests animals excepte la rateta. Per això n'hem preparada una a partir d'un dibuix de la Carla Mestieri. La podeu descarregar aquí.
Si no voleu començar des de zero, també hem compartit un projecte amb l'esquelet del conte. Reinventeu-lo!

Pel que fa al conte en sí, hem partit de la versió recollida pel Ferran Caballero a https://ca.tales.land. Hi hem fet algun petit canvi per assegurar-nos que els animals que hi surten també es trobin a la galeria estàndard de l'Scratch.

Si voleu fer-ne una versió més llarga, podeu afegir-hi altres animals.

Aquí teniu el text:

La rateta que escombrava l’escaleta

Hi havia una vegada una rateta que cada dia escombrava l'escaleta i un dia es va trobar un dineret.

—Oh, quina sort que he tingut! I què en podria fer? Si em compro ametlletes em cauran les dentetes... I si em compro un llacet per la cueta? Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me'l a la cueta!!

Va anar a casa la senyora Conilla i es va estar mirant molts llacets. Al final, es va decidir per un llaç de setí de color rosa.

—Sí, aquest sí que m'agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà —pensava la rateta. —Ui, no me l'emboliqui que me l'emporto posat!

Es va posar a la porta de casa seva per lluir el llacet. I aleshores va passar el senyor Ànec per davant seu. En veure-la tan bonica, li va dir:

—Ai, Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

—No ho sé pas. A veure quina veu fas?

—Guac, guac, guac!

—Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.

També hi va passar  el senyor Gos tot estarrufat que li va dir:

—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

—Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?

—Bup, bup, bup!

—Ui, no, quin xivarri. No et vull per marit.

I el senyor Gos se'n va anar amb el cap cot.

Al cap d'una estona va passar el senyor Cavall que en veure la Rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:

—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

I la Rateta, fent-se pregar li va dir:

—Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?

—Hihihihi!

—Fuig, fuig, que m'eixordes!

Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes, va passar un senyor Gat pel seu costat que li va dir:

—Mèu, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?

I la Rateta, fent-se l'estreta:

—Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?

—Mèu, marrameu!

—Sí, amb tu sí que em vull casar!

—Mèu, marrameu!

I així ho van fer. Ben aviat es van casar i van convidar tothom.

Aquell dia, mentre uns deien a la Rateta: «Vés amb compte amb aquest gat!», d'altres li advertien. «Vigila que, quan estiguis despistada, no et clavi queixalada!» la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu marit sabien el secret: aquell gat era vegetarià, no menjava rates!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat.