divendres, 29 d’abril del 2016

La rateta que escombrava l'escaleta

En aquesta entrada un proposem treballar l'animació d'un conte amb l'Scratch:
rateta_1
Hem escollit aquest conte perquè és bastant simple i ens permet treballar amb un nombre variable de personatges. En el nostre cas, tindrem:
  • La rateta
  • El senyor Ànec
  • El senyor Gos
  • El senyor Cavall
  • El Gat (endevineu qui serà el gat?)

La galeria de l'Scratch té tots aquests animals excepte la rateta. Per això n'hem preparada una a partir d'un dibuix de la Carla Mestieri. La podeu descarregar aquí.
Si no voleu començar des de zero, també hem compartit un projecte amb l'esquelet del conte. Reinventeu-lo!
Pel que fa al conte en sí, hem partit de la versió recollida pel Ferran Caballero a https://ca.tales.land. Hi hem fet algun petit canvi per assegurar-nos que els animals que hi surten també es trobin a la galeria estàndard de l'Scratch.
Si voleu fer-ne una versió més llarga, podeu afegir-hi altres animals.
Aquí teniu el text:

La rateta que escombrava l’escaleta

Hi havia una vegada una rateta que cada dia escombrava l'escaleta i un dia es va trobar un dineret.
—Oh, quina sort que he tingut! I què en podria fer? Si em compro ametlletes em cauran les dentetes... I si em compro un llacet per la cueta? Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me'l a la cueta!!
Va anar a casa la senyora Conilla i es va estar mirant molts llacets. Al final, es va decidir per un llaç de setí de color rosa.
—Sí, aquest sí que m'agrada! Seré l'enveja del barri, segur que tothom em mirarà —pensava la rateta. —Ui, no me l'emboliqui que me l'emporto posat!
Es va posar a la porta de casa seva per lluir el llacet. I aleshores va passar el senyor Ànec per davant seu. En veure-la tan bonica, li va dir:
—Ai, Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
—No ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Guac, guac, guac!
—Ui, que m'eixordes. No et vull per marit.
També hi va passar  el senyor Gos tot estarrufat que li va dir:
—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
—Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Bup, bup, bup!
—Ui, no, quin xivarri. No et vull per marit.
I el senyor Gos se'n va anar amb el cap cot.
Al cap d'una estona va passar el senyor Cavall que en veure la Rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
—Rateta, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se pregar li va dir:
—Ai no ho sé pas, a veure quina veu fas?
—Hihihihi!
—Fuig, fuig, que m'eixordes!
Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes, va passar un senyor Gat pel seu costat que li va dir:
—Mèu, Rateta, tu que ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l'estreta:
—Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
—Mèu, marrameu!
—Sí, amb tu sí que em vull casar!
—Mèu, marrameu!
I així ho van fer. Ben aviat es van casar i van convidar tothom.
Aquell dia, mentre uns deien a la Rateta: «Vés amb compte amb aquest gat!», d'altres li advertien. «Vigila que, quan estiguis despistada, no et clavi queixalada!» la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu marit sabien el secret: aquell gat era vegetarià, no menjava rates!

I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat.

dimarts, 12 de març del 2013

Com es fan els programes d'ordinador?


Heu pensat alguna vegada com es fan els jocs de la Nintendo, de la Play o de la Wii? Us heu preguntat mai com s'ho fan els ordinadors per ensenyar-nos fotos, passar-nos videos o posar-nos música? Tot això i més coses que poden fer els ordinadors, les consoles o, fins i tot, els telèfons mòbils, no és altra cosa que gràcies als programes o aplicacions!
I, com es fan els programes d'ordinador? Doncs la idea és molt senzilla, es fan explicant a l'ordinador què volem que faci, però això sí, li hem d'explicar amb molt detall, pas a pas. Ara bé, li hem de dir en algun llenguatge que l'ordinador entengui.
Posem un exemple per aclarir les coses. Si a un ordinador, li donem una ordre com ara:
Fes un suc de taronja!
Doncs si l'ordinador no té un programa per fer sucs de taronja, no sabrà què fer! El programa d'ordinador per fer un suc de taronja li ha d'explicar pas a pas com es fa un suc de taronja. Seria una cosa com:
  1. Vés a la nevera i agafa dues taronges
  2. Deixa les taronges a sobre el marbre de la cuina
  3. Vés al calaix i agafa un ganivet
  4. Deixa el ganivet a sobre el marbre de la cuina
  5. Talla les taronges per la meitat amb el ganivet
  6. Vés a l'armari i agafa l'espremedor
  7. Deixa l'espremedor a sobre el marbre de la cuina
  8. Agafa cadascuna de les meitats de les taronges i esprem-les girant-les sobre l'espremedor
  9. Vés a l'armari i agafa un got
  10. Aboca el suc de l'espremedor al got
Heu vist? Fer un programa d'ordinador no és tan difícil, oi? Malauradament, pocs ordinadors saben anar a la nevera i agafar dues taronges... i doncs, què saben fer els ordinadors? No penseu pas que saben fer moltes coses, si més no comparat amb vosaltres... Ara, això sí, el que saben fer ho fan molt, moooolt, però que moooooooolt ràpid.
Les coses que sap fer un ordinador són semblants a les que hem posat al programa del suc de taronja, però en comptes de treballar amb objectes com ara neveres, taronges, ganivets, gots o marbres de la cuina, ho fa amb lletres, paraules, nombres, ... i amb la seva memòria.
La memòria de l'ordinador és com una gran calaixera en què cada calaix té una adreça. A partir d'aquestes adreces, l'ordinador pot trobar la informació que hi hem desat i, amb aquesta informació, pot fer operacions com ara sumes i restes, comparacions per saber quin nombre és més gran o més petit, quina paraula és més llarga, ...
Vinga doncs, anem a veure com faríem un programa que faci la suma de dos nombres i ens en digui el resultat:
  1. Demana el primer nombre
  2. Desa'l al primer calaix
  3. Demana el segon nombre
  4. Desa'l al segon calaix
  5. Suma el nombre del primer calaix i el nombre del segon calaix i desa'n el resultat al tercer calaix
  6. Digues que el resultat és el nombre del tercer calaix
Voleu veure com es faria aquest programa amb un llenguatge de programació que entén un ordinador? Anem a veure com ho faríem amb l'Scratch, un llenguatge de programació pensat per a nens.
Tot i que no és el mateix, oi que s'assembla bastant al programa que havíem escrit?
I què faria aquest programa? Aquí ho podeu veure:
El programa ens demana el primer nombre,
 després el segon
 i finalment ens mostra el resultat de l'operació:
Us heu fet una idea de com es fan els programes d'ordinador?
En aquest bloc, mirarem d'aprendre a programar amb l'Scratch i per posar-ho en pràctica farem alguns jocs d'ordinador.